El Nil es troba acorralat davant de la subtilesa de la mare i li diu la veritat, que és que, últimament, falta a moltes classes. Quan torna
ELEMENTS PER A
L’ANÀLISI DEL CONFLICTE
Sobre els
protagonistes del conflicte:
a) Laia
b) Nil
Quin és el punt de vista de cadascú (percepcions)?
Com se sent cada persona en aquesta situació?
Quines relacions personals hi ha entre elles?
Com influeix cada una en el conflicte?
Sobre el procés
conflictiu (origen, escalada, estancament, desescalada):
Com ha aparegut el conflicte? Hi ha algun fet
desencadenant?
Com es comuniquen els afectats entre ells?
S’ha intentat alguna solució?
S’hi ha anat afegint agreujants?
Tots els participants estan en igualtat de condicions?
Es vol treballar conjuntament sobre el conflicte?
Es vol eliminar alguna de les parts implicades?
Sobre el problema:
Què vol cada persona?
Quin interès/necessitat hi ha al darrera de cada demanda?
Com definiríem el problema conjuntament?
Hi ha valors comuns?
NO
ET FIQUIS EN LA MEVA VIDA
LAIA
Això no m’ho fa
ningú!, com s’atreveix el Nil a dir-li a la meva mare que faig campana!, quin
amic!. És un traïdor. Nosaltres anem al cole junts des de ben petits, després
d’aquesta s’ha acabat tot. Jo l’he ajudat amb el treball de socials. He consentit
que vingués a casa meva i tot per acabar el ditjós treballet. S’ha aprofitat
que he baixat al carrer a comprar la tinta de la impressora per xivar-se de les
“quatre” faltes que he fet a la meva mare. No s’ha de posar allà on no el demanen,
no n’ha de fer res.
A més ara ho
sabrà tota la classe i jo no el penso perdonar.
Ell ho vol parlar
a mediació, jo l’únic que demano es que desaparegui de la meva vida.
El què més m’ha
dolgut és que ho ha fet a espatlles meves.
NO
ET FIQUIS EN LA MEVA VIDA
NIL
N'estic fart
PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ
Un grup d’alumnes
de 3r d’ESO practiquen constantment el que per a ells són “bromes”: agressions
psíquiques, mostres de poder, comportaments despectius, etc., sobre uns alumnes
determinats.
En la darrera “broma”,
li va tocar el rebre a en Carles. En Carles és un alumne que segueix amb bons
resultats la seva trajectòria acadèmica. Acostuma a portar tot el material
necessari per a poder desenvolupar les classes sense mancances.
Entre classe i
classe, en Carles havia deixat el seu estoig sobre la taula. En Xavier, en
veure’l, li va prendre, va obrir-lo i va començar a agafar els bolígrafs, el típex,
els retoladors, etc. En adonar-se’n, en Carles, va començar a reclamar el
retorn de les seves pertinences. En aquell moment, en Xavier i altres companys
del seu grupet van començar a passar-se l’estoig i els diferents estris.
El resultat és
que en Carles ha recobrat l’estoig, però li falten alguns dels seus materials i no sap qui els té.
Està fart
d’aquestes històries i demana ajut al Servei de Mediació.
ELEMENTS PER A
L’ANÀLISI DEL CONFLICTE
Sobre els
protagonistes del conflicte:
a) Carles
b) Xavier
Quin és el punt de vista de cadascú (percepcions)?
Com se sent cada persona en aquesta situació?
Quines relacions personals hi ha entre elles?
Com influeix cada una en el conflicte?
Sobre el procés
conflictiu (origen, escalada, estancament, desescalada):
Com ha aparegut el conflicte? Hi ha algun fet
desencadenant?
Com es comuniquen els afectats entre ells?
S’ha intentat alguna solució?
S’hi ha anat afegint agreujants?
Tots els participants estan en igualtat de condicions?
Es vol treballar conjuntament sobre el conflicte?
Es vol eliminar alguna de les parts implicades?
Sobre el problema:
Què vol cada persona?
Quin interès/necessitat hi ha al darrera de cada demanda?
Com definiríem el problema conjuntament?
Hi ha valors comuns?
N’ESTIC FART!
CARLES
N’estic fart.
Sempre es fiquen amb mi. Jo acostumo a portar sempre tot el material necessari
per fer les classes. Cada nit preparo la meva bossa, tenint en compte les
assignatures que hauré de fer i el material necessari en cadascuna d’elles.
També estic pendent de si se m’acaba la tinta del boli, el típex, etc, per a no
quedar-me sense, enmig d’una classe. Els professors ens valoren negativament,
si no ho fem d’aquesta manera i, fins i tot, hi ha companys que són expulsats
de classe per no haver portat el
material.
Als meus pares
els costa un esforç que jo pugui portar tot el necessari, i crec que no és just
que me’l prenguin, me l’amaguin...
Alguns companys
de classe, que normalment no porten material, acostumen a apropar-se a la meva
taula i disposar del meu estoig a caprici. Moltes vegades ni es molesten a
demanar-me permís. No m’agrada que m’ho facin, però crec que si els dic alguna
cosa, seria pitjor.
XAVIER
Jo aprecio el
Carles, i no entenc que per una broma, es posi d’aquesta manera. Un bolígraf
val pocs diners. No és cap ruïna!.
Jo acostumo a
portar el material, però de tant en tant em deixo alguna cosa. No passa res,
perquè un company de classe me la deixi. De vegades no li demano, perquè crec
que hi ha suficient confiança (hem anat junts des de la guarderia).
Per altra banda,
els professors sempre el posen com a model del que s’ha de fer i a nosaltres
cada cop ens tenen més mania. Ens renyen o castiguen per coses que són bromes
entre col·legues.
Ens han enxamplat
PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ
La Marta i l’Anna són amigues de fa temps, aquest curs
fan 3r d’ESO. Ja fa dies que la tutora es queixa de les males relacions que
tenen les dues noies per certes enveges i malentesos. Avui han tingut una
examen de socials molt difícil. L’Anna ja feia dies que estudiava i la Marta
l’ha preparat a corre-cuita. Abans
d’entrar a l’examen, la Marta li ha dit a l’Anna que no havia estudiat gaire. A
l’hora de la prova, la Marta li ha preguntat alguna cosa de l’examen i la profe
les ha enxampat a totes dues parlant i ha posat un insuficient a cadascuna.
L’Anna s’ha empipat moltíssim i s’ha queixat a la tutora.
Aquesta els ha recomanat que vagin a mediació.
ELEMENTS PER A L’ANÀLISI DEL CONFLICTE
Sobre els
protagonistes del conflicte:
a) Anna
b) Marta
Quin és el punt de vista de cadascú (percepcions)?
Com se sent cada persona en aquesta situació?
Quines relacions personals hi ha entre elles?
Com influeix cada una en el conflicte?
Sobre el procés
conflictiu (origen, escalada, estancament, desescalada):
Com ha aparegut el conflicte? Hi ha algun fet
desencadenant?
Com es comuniquen els afectats entre ells?
S’ha intentat alguna solució?
S’hi ha anat afegint agreujants?
Tots els participants estan en igualtat de condicions?
Es vol treballar conjuntament sobre el conflicte?
Es vol eliminar alguna de les parts implicades?
Sobre el problema:
Què vol cada persona?
Quin interès/necessitat hi ha al darrera de cada demanda?
Com definiríem el problema conjuntament?
Hi ha valors comuns?
ENS HAN BEN
ENXAMPAT! UNA SITUACIÓ DE MALA SORT
|
ANNA
Estic farta de la Marta!. Sap que fa molt temps que som
amigues i ara va i s’aprofita de mi. Estudia menys que jo i avui a l’examen de
socials que era el més difícil de tots m’ha preguntat no sé què; i per culpa
seva ens han enxampat parlant. La professora ens ha suspès a les dues!. La molt
“tonta” no sap dissimular i com que a ella li es igual aprovar o no, hem
“pringat” les dues!.
La cosa no quedarà així!, jo no tinc un insuficient per
culpa d’ella!.
Aquest curs ha agafat una mica de mala fama i no li
funciona res bé. Ella s’ho ha buscat. Però ara li toca “pringar”!. Jo no penso
ajudar-la més.
La tutora vol que anem a mediació. Si dona! ho te clar,
quan més lluny millor!
Que ho aclareixi tot i ho arregli. Això és una
injustícia!!!
ENS HAN BEN
ENXAMPAT! UNA SITUACIÓ DE MALA SORT
|
MARTA
L’amistat amb l’Anna dura des de fa molts anys. Aquest
curs li ha donat per estudiar i cada vegada ens discutim més. No sé on ha
quedat la nostra amistat. Avui a l’examen de socials no sabia una pregunta i li
he consultat. La “profe” ens han enxampat! Tot per la seva culpa, ...no sap
parlar en veu baixa!. Segurament el que volia era posar-me en evidència i que
em suspenguessin a mi. Però li ha sortit malament a “l’empollona” aquesta,
doncs ens ha posat un insuficient a les dues. Jo estic contenta, per fi sabrà
el que vol dir suspendre!.
A més, on és l’amistat? Ens han dit que anem a mediació
Jo vull aclarir si em considera amiga seva o no, l’insuficient és el de menys,
ja recuperarem més endavant.
L'MP4 pot arribar a fer mal i no pas a l'orella
L'MP4 pot arribar a fer mal i no pas a l'orella
La Diana és una
noia de tercer d’ESO molt bona companya, és amiga de tota la classe i mai
destaca en qüestions conflictives que poden tenir el seu grup classe. El
dilluns, un noi del seu grup, en David, va portat a classe un flamant MP4. Se
l’havia acabat de comprar no feia gaire i el lluïa molt satisfet a primera hora
del matí a classe de mates. Ells seuen junts i són bons amics, sovint s’ajuden
amb els deures i tenen molt bona relació. En David és un noi reservat amb les
noies.
La Diana li va
demanar el MP4 per copiar-ne unes cançons que li agradaven.
Van passar les dues
primeres hores i la noia va sortir un moment al bany deixant l’aparell a la
vista. Quan va tornar, junts abans de començar l’esbarjo, el MP4 havia
desaparegut de damunt la seva taula. Els dos varen tenir un gran disgust. Ara
sembla que quasi no és parlen i el grup a més fa el buit al David, doncs el
consideren la persona que ha portat el mal rotllo a la classe Des de a les
hores, hi ha com una persecució i interrogatoris a tota la classe per esbrinar
on ha anat a parar l’aparell per part del tutor i d’alguns professors
interessats en que el conflicte es resolgui bé.
En David vol
recuperar l’amistat de la Diana per damunt de tot i ha demanat anar a mediació.
La Diana per la seva part es mostra molt distant de tots perquè se sent la
responsable de tot el què ha passat.
ELEMENTS PER A L’ANÀLISI DEL CONFLICTE
Sobre els
protagonistes del conflicte:
a) David
b) Diana
Quin és el punt de vista de cadascú (percepcions)?
Com se sent cada persona en aquesta situació?
Quines relacions personals hi ha entre elles?
Com influeix cada una en el conflicte?
Sobre el procés
conflictiu (origen, escalada, estancament, desescalada):
Com ha aparegut el conflicte? Hi ha algun fet
desencadenant?
Com es comuniquen els afectats entre ells?
S’ha intentat alguna solució?
S’hi ha anat afegint agreujants?
Tots els participants estan en igualtat de condicions?
Es vol treballar conjuntament sobre el conflicte?
Es vol eliminar alguna de les parts implicades?
Sobre el problema:
Què vol cada persona?
Quin interès/necessitat hi ha al darrera de cada demanda?
Com definiríem el problema conjuntament?
Hi ha valors comuns?
EL MP4 POT ARRIBAR A FER MAL I NO PAS A L’ORELLA
DAVID
L’altre dia em vaig comprar un MP4 molt “xulo”. Jo el
volia ensenyar als meus companys. Jo estic sempre assegut amb la meva companya
Diana. És una noia molt maca i fins ara ens ajudàvem força amb els treballs de
classe. Aquell dia em va demanar el meu MP4 per gravar unes cançons que li
agradaven. Jo li vaig deixar confiat amb la amistat que teníem i pensant que
era responsable. En acabar la tercera hora del patí, no sé com, ja li havia
desaparegut de damunt la taula. A més d’estar molt disgustat, em sap greu el
seu posat de no saber que fer. Només em mira dient que ella no en sap res....
No m’ajuda’t gaire a buscar-lo i quasi no em parla. A més
d' haver perdut l’aparell que em va costar un “paston” de no sé quantes
setmanades! He perdut la seva amistat.
És una irresponsable i una “tòtila” ara tot el grup s’ha
posat a favor d’ella. Tots la disculpen i a mi em fan sentir molt malament.
Tothom em mira diferent que abans, per culpa d’aquesta fleuma. És una deixada i
curta de gambals de deixar-se prendre així les coses. És clar, com que no és
seu, no li fa cap mal. Ara corre la veu de que es fa la víctima i la incompresa davant de tothom... jo mai li he
fet cap retret, jo el què vull és recobrar el MP4 i tornar a ser amics.
EL MP4 POT ARRIBAR A FER MAL I NO PAS A L’ORELLA
DIANA
Des que vaig perdre el MP4 que em va deixar en David,
em sento fatal. Jo només volia copiar una música que em va deixar sentir a
primera hora de classe a mates. A tercera hora només surto un moment al bany,
que està al costat de la classe i quan torno havia desaparegut! Em va saber
molt greu! Jo no sé que fer em sento culpable i m’allunyo d’ell per no veure’l.
Això que sempre hem estat grans
companys, a més seu al meu costat. Jo voldria que el tutor em canvies de lloc
per no tenir que parlar amb ell. Jo he tractat de col·laborar per poder
retrobar l’aparell amb els meus companys i ell només em retreu que no faig res
de res. Els companys de classe em diuen que el deixi estar i que només són uns
diners, que se’n compri un altre. És veritat, que en compri un altre i s’ha
acabat. Per mi l’amistat val més que un MP4...
Ell vol miracles, ja n’estic farta i fins i tot hi somnio.
A mediació li diré que em deixi en pau....
Embolica que fa fort!
Embolica que fa fort!
PLANTEJAMENT
DE LA SITUACIÓ
La Raquel és
una noia de 4rt d’ESO, brillant. El seu expedient és el millor de la classe. A
més és una noia que té un èxit social reconegut, tan per part dels seus companys/es
com per part del professorat.
L’Òscar és
un noi molt simpàtic, fa poc que ha arribat a la classe i sembla que mostra un
interès especial per ella, els dos són els delegats de curs i organitzen força
coses a l’institut.
El mes
passat ha arribat la Tania, una noia que ve de Perú, molt bona estudiant. Amb
el poc temps que és aquí ha superat amb molt bones notes la majoria de les
matèries de l’avaluació. Té un caràcter tímid, però ha caigut molt bé a tota la
classe. A més el professorat està en tot moment ressaltant el valor del seu
interès i esforç demostrat en el dia a dia. L’Óscar l’està ajudant molt
últimament i han estat junts en el crèdit de síntesi.
La Raquel,
ha començat a desprestigiar a la Tania davant dels altres, primer fent bromes,
acusant-la de coses, assenyalant i exagerant els seus defectes etc. Ara la
classe li han començat a dir a la Tania, ”mosqueta morta”. En el darrer control
de Anglès la Tania ha superat de molt a la Raquel. Aquesta li ha dit en to
amenaçador, que no se li passi mai més pel cap el treure una nota millor que
ella, doncs la pot arruïnar com a persona...
L’Óscar ha
comentat amb un company de classe que “flipa” amb les ties, sobre tot amb la
Raquel que porta un mal rotllo a sobre que no ho entén. “Jo la conec bé- diu -,
i sé que no ho fa de veritat allò d'empipar a la Tània. La he volgut ajudar per
què penso que arribar a un país diferent al teu deu ser molt dur.” El pitjor de
tot és que ara tota la classe s’està posant en contra de la Tània i això és
difícil de canviar.
La Tània, ha faltat a classe quatre
dies, fins que la seva tutora estranyada ha trucat a casa seva i la mare li ha
explicat el que ha passat. Avui ha tornat atemorida a l’institut ....
ELEMENTS PER A
L’ANÀLISI DEL CONFLICTE
Sobre els
protagonistes del conflicte:
a) Alumna brillant
b) Alumna d’incorporació
tardana
Quin és el punt de vista de cadascú
(percepcions)?
Com se sent cada persona en aquesta
situació?
Quines relacions personals hi ha
entre elles?
Com influeix cada una en el
conflicte?
Sobre el procés conflictiu
(origen, escalada, estancament, desescalada):
Com ha aparegut el
conflicte? Hi ha algun fet desencadenant?
Com es comuniquen els
afectats entre ells?
S’ha intentat alguna solució?
S’hi ha anat afegint agreujants?
Tots els participants estan en
igualtat de condicions?
Es vol treballar conjuntament sobre
el conflicte?
Es vol eliminar alguna de les parts
implicades?
Sobre el problema:
Què vol cada persona?
Quin interès/necessitat hi ha al
darrera de cada demanda?
Com definiríem el problema
conjuntament?
Hi ha valors comuns?
EMBOLICA QUE
FA FORT
RAQUEL
Fins ara he estat la reina de l’institut.
Els “profes” m’admiraven, era la millor. Ara amb l’arribada de la Tània tot ha
canviat. A mes és una noia que no li va el rotllo. Tot el que li deia eren
bromes i mira com ha reaccionat. Penso que és “una mosqueta morta” ha capgirat
a l’Òscar. Ell era “tope enrotllat” i ara està “atontat” per ella. Es pensa que
a Batxillerat em passarà la mà per la cara i això ja ho veurem... Si vol que de
veritat em fiqui amb ella no em coneix... Ara ja sé de quin peu coixeja.
EMBOLICA QUE
FA FORT
TÀNIA
Jo no entenc a les noies d’aquest país. Allà sempre he estudiat i ningú s’ha
ficat amb mi. Estic passant un mal moment doncs jo volia integrar-me al grup i
m’està costant molt. Estudiar no és cap pecat.
L’Òscar sembla bon noi i aquest sí que m’ajuda. Em sento molt malament. No sé
si és el seu xicot o no, però jo no li vull prendre. Estic molt enyorada. La meva
mare i la tutora crec que han parlat. Jo si torna a burlar-se de mi no vull
tornar a l’Institut.
Avui he somiat que tothom em mirava
malament.
Una qüestió de pilotes
Una qüestió de pilotes
PLANTEJAMENT DE LA
SITUACIÓ
La direcció del centre SEGLE XXII, deixa material per
jugar a l’hora del pati, com per exemple pilotes. Quan un alumne demana en
préstec una pilota a consergeria ha de deixar a canvi el seu carnet de l’INS,
com a garantia que la pilota tornarà en bon estat i no es perdrà.
Avui el conserge ha sortit un moment. El Raül, un noi
de 2n. D’ESO, cansat de les “desaparicions” del conserge no ha tingut espera i
ha agafat la pilota sense permís. En finalitzar el pati, en Raül ha tornat la
pilota i s’ha produït un enfrontament amb el conserge on no hi han faltat
insults i amenaces.
ELEMENTS PER A L’ANÀLISI
DEL CONFLICTE
Sobre els protagonistes del conflicte:
a)
Paco (el conserge)
b) Raül ( noi de segon d’ESO)
Quin és el punt de
vista de cadascú (percepcions)?
Com se sent cada
persona en aquesta situació?
Quines relacions
personals hi ha entre elles?
Com influeix cada una
en el conflicte?
Sobre el procés conflictiu
(origen, escalada, estancament, desescalada):
Com ha aparegut el
conflicte? Hi ha algun fet desencadenant?
Com es comuniquen els
afectats entre ells?
S’ha intentat alguna
solució?
S’hi ha anat afegint
agreujants?
Tots els participants
estan en igualtat de condicions?
Es vol treballar
conjuntament sobre el conflicte?
Es vol eliminar
alguna de les parts implicades?
Sobre el problema:
Què vol cada persona?
Quin
interès/necessitat hi ha al darrera de cada demanda?
Com definiríem el
problema conjuntament?
Hi ha valors comuns?
UNA
QÜESTIÓ DE PILOTES
PACO
La feina de conserge d’institut no la vol ningú. Els “profes”
de vegades són exigents i et miren per sobre de l’espatlla, el secretari et
mana feina que sempre és urgent. Però el pitjor són els alumnes, cada dia són
més maleducats, fan el que volen i no hi ha ningú que els pari. Entren a consergeria
sense fer cas del cartell que diu ben clar que està prohibida l’entrada a l’alumnat.
Avui a l’hora d’esbarjo, he hagut d’anar a correus i
un alumne (que jo ja em conec molt bé) m’ha pres la pilota i, el que és pitjor,
quan l’ha tornada i jo li he dit que “amb quin permís l’havia agafada” ha xutat
la pilota ben lluny i m’ha dit: “Si és teva, vés-la a buscar” entre d’altres
paraules i gestos pujats de to.
O la direcció pren mesures estrictes o jo no deixo la
pilota a ningú.
UNA
QÜESTIÓ DE PILOTES
RAÜL
El conserge és un pesat i es pensa que és l’amo de l’institut
i que la pilota és seva. Jo li vaig a demanar sovint i moltes vegades no hi és.
Encara que vegi que m’espero ell continua fent fotocòpies o em mana alguna
feina a mi passa el temps i ens quedem sense poder jugar. O sigui que avui m’he
afartat i l’he agafada sense permís.
Al final del pati l’he anada a tornar i el conserge m’ha
dit que què m’havia cregut i que era un “xulo” i que la pilota a mi no me la
deixaria mai més. O sigui l’he xutada cap a l’altra banda del passadís, no diu
que és seva? Que la vagi a buscar!. És un desgraciat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada